Blogs de escalada, todas las piadas de escalada en un sitio

 

Sabia que entre Ogern i Bassella, a la Ribera Salada, l'ajuntament havia senyalitzat unes rutes per fer a peu o en bicicleta, i feia temps que tenia ganes d'anar-hi a treure el cap. Pel tipus de país que és, un mosaic de boscos de pinassa i de conreus de secà, amb pocs desnivells, ja endevinava que no seria precisament una caminada espectacular.

Però tot i així seguia tenint ganes d'anar-hi. Així que diumenge passat, amb la Clara, vam aprofitar per fer una altra sortida de la sèrie "Caminada i fonda". El restaurant que hi ha a Ogern ens va animar a oblidar la carmanyola a casa!

Vam sortir del mateix nucli d'Ogern (a sobre), des d'on ja es veuen els rètols informatius i el plànol amb les rutes. El fred era intens i el riu estava parcialment glaçat, sort que el camí comença pujant i permet escalfar-se!

  

  

El paisatge és monòton, boscos i conreus, però agradable dins de la monotonia. L'itinerari que agafem combina pistes forestal amb camins més bonics, i passa a prop d'algunes masies com la de cal Passarella o Potrony.

En algun moment la vista s'obre una mica, però hi ha boira alta enganxada a les muntanyes properes. Tot i això, els trams de carena s'agraeixen, i de tant en tant apareix al fons l'embassament de Rialb, ple fins dalt.

  

  

Quan ja anem baixant cap a Bassella ens trobem una sorpresa desagradable. I és que tot i els senyals de prohibició de circulació motoritzada que ha col·locat el mateix ajuntament, una part dels camins els han adequat avui per fer una cursa de motocross, trial o com es digui.

Justament en la part de l'itinerari en que el recorregut va per senders. Bé, seria millor dir que hi anava, perquè ja s'han encarregat d'eixamplar-los i triturar-los, tot fent passar les motos damunt d'un terreny prou enfangat...

Aquesta estona va ser especialment desagradable perquè, tot i que vam poder fer alguna drecera, ens vam veure obligats a compartir amb les motos uns quants trams del recorregut, a base de caminar els petits moment que no en venia cap. Ha quedat clar quina és la principal prioritat d'aquest ajuntament!

  

  

Després del nucli d'Altès, perdem de vista a les motos, i seguim un caminoi que puja a la carena fins un mirador, on retrobem el camí de l'anada.

Baixem cap a Ogern i, arribats altra cop a la Ribera Salada veiem com el gel s'ha anat fonent. Fent temps per arribar a l'hora de dinar a la fonda, ens entretenim per la vora  del riu i trobem unes femtes que semblen de llúdriga. Quan les desfem una mica (a sobre) comprovem que ho deuen ser perquè fan una olor de peix característica i s'hi aprecien vèrtebres de peix i restes de crancs de riu.

  

Una volta tranquil·la, que cal fer en dies que no s'hi facin curses motoritzades..... A sota us deixo el recorregut i, al wikiloc, el track.