Blogs de escalada, todas las piadas de escalada en un sitio

Impressionant i vertical paret del Rumbau.
Finalment ha surtit el sol i hem pogut lligar caps per fer una escalada de paret. El dissabte vaig anar a esquiar amb la familia amb el que avui hem deixo portar: el Wolfgang deixa anar un seguit de propostes totes interessants però per a tots la millor és la via Síoux conecction a la paret de Rumbau al costat d'Oliana.
Avui conec a un company de la seva colla, el Joan Miquel amb el que farem cordada.

La primera tirada ja és divertida i et mostra com és la roca que trobarem.(foto Joan Miquel)
Per arribar-nos a peu de paret cal anar en direcció a l'Hostal Can Boix (Peramola) i quan sembla que entraràs a l'hotel a la dreta surt la pista que mena a l'ermita de Castell-Llebre. En l'únic eixamplament de la pista deixarem el cotxe; cal caminar una mica en direcció l'ermita i a l'esquerra ja veurem fites i un corriol que s'enfila tot dret cap a la paret que tenim a sobre.

A la primera reunió, en una còmoda balma.Foto Joan Miquel.
Ens repartim les tirades, jo em demano les dues primeres i els companys m'ho accepten, això són amics! i és que quan un és maniàtic...
Comença delicat, el terra i els primers metres són humits però a la que m'aixeco entro en una lleixa i ja entro en matèria: còdols grossos i forats, alguna regleta, però tot prou sòlid. Passat el tram vertical s'ajeu i empitjora la roca, però amb cura es passa bé. La reunió és a l'extrem esquerra d'un gran abalmat.

El segon llarg és prou mantingut amb passos atlètics i molt estètics.Foto Joan Miquel.

De moment l'aperitiu no ens ha escalfat gaire, ara comença la feina! la ressenya del Xavi (Alt Urgell) parla de 6b, 5c i 6a...començo amb molta precaució, de primer un flanqueig fàcil per enfilarte i refer el flanqueig, aquest pas és punyetero, mel miro i l'estudio i trobo com sol.lucionar-lo ole! ha sortit, cal dir que la roca de moment ens està sorprenent per la seva solidesa...uns quants passos d'equilibri però sempre trobant un bon canto quan més el necessites i amunt, poso a proba el bíceps que cal tibar i superar-se en alguns trams prou atlètics. l'entrada a la reunió és en flanqueig a la dreta, espectacularment aèria.

El Wolfgang disfrutant el llarg!

Aquesta segona reunió és ben penjada i no massa còmoda, clar que tenint en compte que totes les altres són comòdíssimes. Ara és el torn del Wolfgang, el tercer llarg és menys seriós, una rampa que va a una balma d'on s'aixeca una gran i vertical apret...vaja que aquí haurem d'apretar les dents!! la dificultat del llarg estriba més en el flanqueig a la reunió per terreny dubtós que altra cosa.

El tercer llarg és com de trancisió per encadenar els murs verticals.
Les reunions són totes a l'extrem esquerra de les plataformes i s'en surt sempre en flanqueig. La roca i el típus d'escalada recorda Collegats comentem.
Començant la quarta tirada, vertical, mantinguda i exigent, una obra mestra!foto Joan Miquel.
Després del llarg de "trancisió" ara cal esmolar els dits, que segons la ressenya del Xavi aquí 6a/6a+! el Wolfgang fa el flanqueig ammb decisió i aviat el perdem de vista, sel sent disfrutar i algún esbufec, però pausadament la corda es va escolant i...reunió. De segon el trobo dur, mantingut, d'anar buscant la posició, ara a la dreta, ara a l'esquerra i trobant bona presa quan cal, però el trobo molt mantingut fins i tot més que el segon! La roca no ens dóna cap problema, cal agrair-ho a la neteja de l'aperturista i de tots els repetidors que ens han precedit,a tots ells gràcies!
En Joan Miquel iniciant el flanqueig de la cinquena tirada, la més dura de la via.
Estem satisfets, de moment hem pogut encadenar tots els llargs i no em patit cap ensurt amb la roca!! el Wolfgang ja ha acabat la seva feina i li passa el relleu al Joan Miquel, l'hi ha tocat el tram d'artifo a priori el més dur, Ae,5c,6a.

La cinquena tirada demana atenció, aquí la roca ja no hi és tan bona i això fa que els estreps hi síguin útils, tot i que es pot forçar bé en lliure.

Si es fa en artifo els passos són molt llargs i cal enfilar-se a últims, en Joan Miquel però no té cap problema i mica en mica es va enfilant...com a bon company ens deixa bagues força llargues, que anant amb corda per dalt probarem de forçar els passos...i sí es pot anar fent i amb el Wolfgang aconseguim no treure l'estrep del talabard, gairebé surt en lliure, però cap al mig es posa molt fí i les preses són trencadisses encara amb el que cal tibar d'A-0 i fer algún repòs...arribem eufòrics a la reunió, ens ha costat menys del que pensàvem i per poc no encadenem també aquest llarg!

Entrant a la cinquena reunió després de superar el tram "difícil de la via. Eufòrics per la bellesa de l'escalada i com ens està anant!

Des d'aquí dalt la vista és impressionat, veïem tota la plana i l'embassament de Rialp que és ple a vessar...ara queden dues tiràdes on es perd la verticalitat i seriositat de la via. La sortida del sisè llarg però encara cal vigilar que no s'ha acabat encara.

A la sisena tirada només sortir cal superar una balmeta delicada i anar decantant-se a la dreta alluyant-nos de la vertical.
Cal no baixar la guardia ja que tot i que la dificultat baixa, també ho fa la qualitat de la roca i trobem trams amb pedres soltes. Si es vol baixar rapelant gairebé es poden deixar aquestes dues tirades, així s'evita arrossegar pedres avall i t'estalvies maniobres...però nosaltres volíem fer cim així seguim amunt!

A la cinquena reunió, un bonic mirador. La sisena i setena tirades són de tràmit per fer cim i poder baixar caminant.

Hem gaudit de valent aquesta escalada, sol i roca calenta i un ventet fred que tan sols ha bufat a estones i que ha fet que escalèssim amb el folre posat, ha estat un plaer gaudir de la roca calenta!! Les dues últimes tirades però ja éren a l'ombra i la pedra ha tornat a estar freda i arribant a la darrera reunió la roca es trobava humida i relliscosa...en Joan Miquel ens assegura mentre acabem de fer cim i retrobem el solet.
Espatarrant paisatge des del cim, al davant el pantà d'Oliana i el Pirineu a la dreta la Serra de les Canals i a l'esquerra estribacions de les Roques de Sant Honorat.

Foto de cim, aquell cim que sempre admirem quan passem amb el cotxe per Oliana i que sempre ens ha fet gràcia assolir...gràcies "Indi" per haver-nos-ho facilitat!

Resseyes de la via, la original d'en J.Vidal "Indi" i la d'en

Xavi bloc de l'alt Urgell

Hem quedat especialment satisfets d'aquesta via, anàvem temerosos per la qualitat de la roca i la veritat és que amb les repeticions que ha tingut s'ha anat netejant i per nosaltres no parlaríem de roca descomposta sinó de roca a vigilar...hem pogut forçar sense tenir cap ensurt, això sí, vigilant! i hem disfrutat molt. L'equipament és excel.lent, per no patir gens, les reunions molt còmodes exceptuant la segona que tampoc e spot dir que sigui incòmoda, però no ho és tan com les altres, el compromís és baix: reunions rapelables. Amb això però no vull dir que sigui una via fàcil eh!!! que cal escalar i als trams fàcils l'assegurança es lluny, no és una via d'iniciació! Però francament àltament recomanable. Esdevindrà ben segur una clàssica.
Gràcies a Joan Vidal "Indi" per la pencada monumental que va suposar obrir aquesta bella línia i també als repetidors que l'han anat "netejant".